Salt radical 2020!
Fem memòria, com cada any, agraint a l’equip que ens acompanya a fer possible el projecte. Un any ben estrany ple d’incerteses, dolor, aprenentatge, canvi i nova visió. Hem treballat per no aturar-nos, vivint el present i evolucionant.
Explorem formats
Vam decidir no conformar-nos amb una realitat pandèmica que, com un tsumami, se’ns queia al damunt. Vam explicar des de casa la gènesi i el recorregut vital de la tercera conferència ballada. Un Tra Tra Tra que ens va encoratjar a viatjar. Un Quadern de viatge col·lectiu que ens va salvar de l’ostracisme social en el qual estàvem immersos.
#TraTraTra (Jordi Sora)
#Posemveualcos (Elisabet Soler)
Agraïm a l’equip
Agrair a la Bàrbara Raubert i a l’Helena Tornero la visió, en ple confinament, de crear un Quadern de viatge per explorar una conferència ballada en streaming. A tu Tristán per les teves ganes, creativitat i treball. A la Montse Colomé perquè el moviment d’en Toni el concilia, alhora que és boig i és casa. La Irene Ferrer, per viatjar posant llum a les conferències ballades. La Sara Peralta i l’Andrea Moliner que des de Tradicionàrius pensem la comunicació i ens estimulem plegades. La Taula, la Marta Domenech i l’Albert Soler, col·laboradors incondicionals. A la Rita Stivala i la Muntsa Roca per la seva aportació sàvia. La Pilar Torralba, puntal ferm de la gestoria. A la Gala Jodar perquè ens ha fet un reportatge fotogràfic magnífic de la trilogia.
La pèrdua fa mal
Enguany, ho volem dedicar a dues persones que han format part d’aquest equip, d’aquelles persones claus però invisibles. Temps viscut amb vosaltres que no voldríem que s’acabés mai. A tu Jordi Parcerisas i a tu Montse Otzet perquè heu marxat cap aquell viatge d’on no es torna. Ara és moment de dol i enyorança… Hem perdut dos íntims amics-col·laboradors.
Jordi, perquè ets l’amic que ens has acompanyat per la vida i, també, per la professió. Vàrem iniciar el format conferència ballada al menjador de casa teva, sota la teva mirada i la de la Marta Serrahima. Moltes converses guiades del teu “sentit comú” que ens ha conduït cap a una línia austera, on nosaltres igual que tu ens sentim còmodes. El teu gust per l’espai buit, poques paraules i llargs silencis. Compromís, també, per la teva professió i la teva gent.
Montse quina putada, la veritat, també has marxat. Vas col·laborar amb Explica Dansa just abans de tancar el tram professional. El teu rigor i ordre ens ajudaven a avançar d’una manera agradable la feina de taula, la més avorrida, i que amb tu prenia lleugeresa, foment i humor. Deixes molta feina feta, la revista D79, compartida amb la Carme del Val i la Beatriu Daniel. Has col·laborat en diaris, revistes i llibres sempre buscant referents històrics. El teu relat meticulós recull memòria. La DANSA ha perdut una gran Dama …
Jordi i Montse, apassionats pel vostre ofici, amb visió de món.
El vostre salt ha estat radical!
