Xina Clip

Xina, immens país on la mesura sembla no existir, tot és gran i aquesta és la seva proporció. L’oportunitat de treballar, de nou, en un continent tan diferent i desconegut, ens ha obligat a deixar l’espai còmode, conegut, mesurat i com no, ben estimat. L’esforç per expressar-requereix paciència i energia. Comunicar-se amb un altre ésser humà que no parla com tu, no es mou ni menja com tu, ni pensa ni actua com tu. En canvi si s’emociona com tu.

Deu actuacions, en llocs diferents de les que realitzem el 2013, la majoria d’elles han estat a Xangai, dues a Hangzhou i una a Beijing Pequín University. De nou, hem compartit amb un públic curiós a l’hora de preguntar i amb ganes de conèixer els llenguatges contemporanis. Els estudiants de dansa que aprenen a les universitats han estat en aquesta ocasió, els nostres principals receptors. Dansa contemporània? No és fàcil d’entendre. Encara costa captar les fronteres entre l’acadèmic, l’estil clàssic i el contemporani. Tampoc resulta fàcil comprendre matisos, com per exemple, entre emoció / no emoció. A partir de la famosa frase de Mercè Cunningham “Dance is not emotion but motion”. Com podem no emocionar? . Per què la Dansa moderna és difícil de comprendre, versus el ball clàssic amb la seva narrativa de fàcil lectura ?, ens pregunten.

En general sempre s’acaba amb un agraïment al Toni per la seva passió, a l’hora d’explicar i comunicar en tan poc temps. La informació que els ofereix en 60 minuts resulta una oportunitat per posar ordre allò que han estudiat: “Toni, no has esmentat a Doris Humphrey, on la ubiquem en el teu paisatge històric? ”

Resulta curiós observar com alguns ballarins i coreògrafs contemporanis,originals de Xangai prenen posicions “conservadores” sobre les possibilitats de fusió o barreja entre llenguatges i pràctiques corporals tradicionals xineses i les contemporànies occidentals. Comenten que aquests llenguatges corresponen a l’esfera del que és “tradicional”, del “sagrat” i per tant, s’han de mantenir en aquest lloc. No així, altres performers, opinen sobre les possibilitats de “hibridació” entre “cultures corporals sempre que hi hagués un coneixement profund, sobre els materials corporals a interrelacionar per evitar els arranjaments o les còpies superficials.

De nou una gira, un viatge i un aprenentatge extraordinaris.


Back to Top ↑